Ficcionar la tragèdia humana és la millor manera de superar un dol, el dol d’una mare o de totes les mares que la Isidra ha sigut. Ella emmalalteix de demència senil i a poc a poc oblida fins a la mort. Escrivim sobre la memòria fracturada d’una dona que mai va poder ser feliç, explorem la quotidianitat d’una família: El noi busca tot allò que l’uneix a la “mare” per poder complir la seva última voluntat, si és que això és possible, i reconstruir així la seva història.